Tempus fugit

SM5. Temps escolar

Si heu estat seguint les diferents entrades veureu que aquest blog intenta reflexionar sobre diferents àmbits o temes educatius i sovint els intenta comparar amb altres països de la Unió Europea o a vegades inclús, i si dóna temps, arreu del món. El tema d’avui, i tal com indica el títol, és el temps escolar i mereix tot una entrada ja que és un dels elements que més ha ballat el cap aquests últims anys. Jornada intensiva? Jornada partida? 45 minuts de classe com a Finlàndia o dues hores seguides.

Per començar pel principi, abans de parlar de com es distribueixen les hores, potser seria convenient també analitzar el tipus d’assignatures que s’imparteixen arreu d’Europa i com es distribueixen en el curs escolar.
En el ISCED1, les diferències més significatives del curs 2010/11 les trobem en les assignatures que tracten les ciències naturals, les ciències socials, les llengües foranies, les activitats artístiques, la tecnologia i la religió. En canvi, les assignatures que tenen una relació constant són les llengües, les matemàtiques i l’educació física.  Aquestes diferències s’expliquen si analitzem el context de cadascun dels països i comparem la seva història, cultura i societat, així com l’evolució que han desenvolupat al llarg dels últims 100 anys. Per exemple, en el cas de les llengües foranies, Luxemburg despunta per sobre de qualsevol país de la Unió Europea, això es deu a la seva situació geograficopolítica en què conviuen tres llengües oficials: l’alemany, el francès i el luxemburguès. Un altre exemple correspon a l’assignatura de religió en què països com Txèquia, Bèlgica, Hongria, Eslovènia, Portugal, Suècia i Islàndia no ofereixen l’assignatura, mentre que els països que hi dediquen més hores són Alemanya, Malta, Àustria i Irlanda del sud.

Per poder visualitzar clarament totes i cadascuna de les matèries descrites, podeu consultar el següent gràfic:

Imatge 1. Gràfic que descriu les hores de dedicació per àmbit en els diferents països d’Europa.

Veient la distribució de les assignatures, entendrem doncs, com es poden repartir en l’horari escolar ja que no es destina més o menys esforç en ciències socials a Suècia, que a Luxemburg o Polònia.

A la setmana, els horaris s’organitzen de forma diferent en cada país. Existeixen les jornades intensives en què els alumnes estan escolaritzats sense parada per dinar, o amb dos seccions, sinó que és contínua, mentre que també existeixen les jornades extensives en què l’horari no està tant compactat i hi ha més descans per dia. Tot porta els seus avantatges i inconvenients i és un punt a l’ordre del dia de qualsevol política educativa ja que guarda molta relació amb les jornades laborals i el fet de compaginar la vida laboral amb la familiar (i de retruc escolar). Hi ha forces models que suporten tant la jornada intensiva com l’extensiva, entre ells Espanya ja que hi ha comunitats que atenen l’extensiva (Catalunya) i en canvi altres que suporten la intensiva (Madrid.) Alhora també hi ha països que fan doble torn en la jornada intensiva, com és el cas de Grècia o Itàlia i d’altres que s’ho combinen, com el cas de Àustria en què la intensiva és per l’educació primària i la extensiva per secundària.

En canvi, el nombre de dies que els infants estan escolaritzats no varia massa, obtenint una mitjana de 5 dies, exceptuant països com França on també es contemplen els 4 dies, o Itàlia i Alemanya on se’n poden contemplar fins a 6.

Seguint amb les dades, cal contemplar les dades de les següents gràfiques en què mostren quin nombre d’hores assumeixen els infants a mesura que van superant els cursos escolaritzats. En certs països com França o Dinamarca s’hi pot veure una progressió molt lleu, és a dir, a poc a poc, mentre que altres països com Espanya, la transició de poques hores, segurament a l’educació primària, a forces hores, a l’educació secundària, és de cop. Inclús hi ha països com Alemanya, Dinamarca o Hongria que aquesta progressió decreix a les últimes etapes, un fet curiós si veiem les tendències generals.

Imatge 2. Nombre d’hores lectives per any escolar viscut.

Quin és el millor model? Aquell que s’adapti millor al context. És evident que en el cas del model espanyol passar de 875 hores a l’educació primària a 1050 a la secundària és un canvi molt considerable que han d’assumir els alumnes i que segurament és massa brusc pel seu desenvolupament. Convindria, doncs, incrementar el nombre d’hores a mesura que es van assolin etapes, però posar-ho a la pràctica és molt complicat doncs l’horari escolar no s’ajusta mai a les necessitats dels alumnes, sinó més aviat a les necessitats dels docents, a entrar a treballar a una hora determinada i sortir-ne a una altra amb el seu descans pel mig.
Per altra banda, també resulta molt curiós com països com Finlàndia o Hongria inicien els estudis obligatoris al primer curs amb un nombre d’hores no superior a 600, mentre que a Espanya, seguint el model francès, ja comencen amb 875 hores. És bo i necessari aquest nombre considerat d’hores? Tot ho designa el context, si funciona ja estaria bé, però no és el cas. També cal comptar en com afecta la Meteorologia al llarg del curs; és evident que als països nòrdics l’hivern és molt més dur que a Espanya, tant la neu com les baixes temperatures no ajuden que les escoles puguin generar processos d’ensenyament i aprenentatge, una mica com el què passa a Espanya als mesos de juliol i agost, ja que resultaria esgotador seguir classes durant aquests dos mesos de l’any en ple estiu. Ara bé, curiosament si ens fixem amb el període de vacances que es produeixen en cada país, veurem que tampoc hi ha una diferència tant absoluta, els períodes són molt similars: Juny-Juliol i Agost són els mesos que acostumen a ser de vacances per la majoria d’alumnat europeu, en determina la llargada el fet de si vius al nord o al sud, depenent de com s’aguanta la calor i com es distribueixen les altres al llarg del curs. Per Desembre-Gener coincideixen les vacances de Nadal, un fet gens estrany doncs es manté la tradició cristiana de celebrar el naixement de Jesús i la tradició pagana de celebrar l’equinocci d’hivern, en determinats països a més a més pel febrer es fa una setmana que en termes equiparables seria la “setmana blanca”. A la primavera també es veu clara una tendència general a fer vacances, coincidint amb la setmana santa, tradició cristiana.

Imatge 3. Períodes de vacances de diferents països de la Unió Europea.

Segons el meu parè, els períodes de vacances han de respondre als períodes de descans que necessiten tant alumnes com docents per tal de millorar la seva salut. Sovint, responen a tradicions culturals antigues, amb més o menys sentit, i a vegades són fórmules comercials per enaltir el consum (com la setmana blanca a Catalunya o el mateix Nadal a tot arreu). El fet és que la organització del calendari escolar ha d’estar pensat per ser un valor educatiu més, no justament un bolet que sorgeix per què sí i de tant en tant. Al capdavall el nombre de setmanes lectives es distribueix diferent segons si a l’estiu es fa més o menys vacances, ja que llavors s’intenta compensar durant el curs. Per fer-nos una idea aproximada podem veure les dades del següent gràfic que demostra la relació entre les setmanes no lectives a l’estiu amb les setmanes no lectives durant el curs:

Imatge 4. Distribució de setmanes no lectives totals durant el curs i a l’estiu.

 

Entre tot, podem veure que Espanya és un dels països que més setmanes no lectives té, ja sigui durant el curs (unes 4) com a l’estiu (12). Es fan masses vacances? Potser la pregunta no està del tot ben formulada, doncs les hores lectives són més altes a Espanya que en altres països com Noruega o Finlàndia. Fem moltes hores però també tenim dret a més vacances.  No diem res de nou quan afirmem que cal un replantejament del temps escolar al nostre país, en què no es defineixi per les necessitats comercials, sinó per les necessitats humanes tant d’infants, adolescents i joves, i també en proporció les dels docents. Al capdavall no té sentit anar acumulant hores i hores i després gaudir de períodes llargs de vacances, si relaxem el nombre d’hores al dia, també estimulem més la capacitat de concentració i de producció, ergo els estudiants aprofitaran més el temps que s’escola entre els dits.

---

Finalment, avui hem rondat les següents qüestions:
1. Quina és la situació del repartiment de matèries o assignatures en els països d’Europa?
2. Com s’organitzen els horaris setmanals en els sistemes educatius a Europa? Quines són les diferències més rellevants?
3. Quin model de jornada diària és més habitual?
4. Com s’organitza els calendari anual? Com es reparteixen les setmanes lectives i no lectives?