SM4. Els continguts educatius
Ja fa molt de temps que volia adreçar-vos aquest audiovisual provinent de l’AraTV sobre el debat: Quina educació volem? (1) i (2) moderat per la Mònica Terribas, compta amb diferents polítics de diferents partits que mostren la visió ideològica sobre el què entenen per “educació”.
http://static2.ara.cat/static/ARACat/jwplayer/player.swf?hash=db2f13c98453a4dd8382204f2e457796
http://static2.ara.cat/static/ARACat/jwplayer/player.swf?hash=db2f13c98453a4dd8382204f2e457796
Quina educació volem? és la pregunta que ens hem de fer quan parlem de reformes educatives, analitzem continguts, comparem països, veiem resultats d’avaluacions externes, llegim articles d’educació… quan, en definitiva, parlem d’educació. En funció de l’educació que volem podrem definir com la volem organitzar, quina és la millor manera d’impartir-la i assolir els objectius definits, d’altra banda començaríem la casa per la teulada i no portaria enlloc. Tot i així, encara em porta de cap saber quin tipus d’educació crec que és el més idoni al país on visc, i encara menys veig clar com s’hauria d’organitzar, impartir, gestionar… potser d’aquí uns mesos podré fer una super entrada amb la idea d’una educació feta a la meva mida (que per cert, no vol dir que sigui bona, simplement serà pensada des de la meva perspectiva i experiència). Seguint amb el tema, no deixeu de visualitzar, també, la idea de Noam Chomsky sobre la finalitat de l’educació durant els sis primers minuts:
“Inculcar la idea de progrés, qüestionar l’autoritat, usar l’imaginació, oferir alternatives, alliberar els impulsos, col·laborar amb els altres, […] aquesta és la meva idea de com hauria de ser un sistema educatiu des de l’escola bressol”. Noam Chomsky.
Per Chomsky aquests haurien de ser els continguts que s’haurien de transmetre des de l’escola bressol. A alguns els sorprendrà que no parli ni de matemàtiques, ni de dates històriques o la llista dels reis gots (deu haver estat molt traumàtic per nombroses generacions oi? Jo sempre he sentit a parlar d’aquesta llista però no me l’he hagut d’aprendre mai…), Chomsky té clar que l’educació no s’ha de basar en l’adoctrina, el control, “l’entrenament vocacional”(vocational training), imposant un criteri que fa que els estudiants quedin atrapats en una vida de conformitat, per ell el jovent no pot seguir un marc deixant-se manar per empreses, doncs l’educació no pot ser un entrenament per passar tests.
En aquest cas, Noam Chomsky va més enllà, però el plantejament d’adequar els continguts de nou en aquesta societat canviant, ja fa anys que es promouen des de les associacions de renovació pedagògica (com l’Associació de Mestres Rosa Sensat) i des de la Unió Europea. Amb aquest sentit de canvi de paradigma educatiu s’han anat imposant el concepte de les competències bàsiques. Si haguéssim de definir les competències sorgirien nombroses propostes de diversos autors i és que no hi ha un acord comú. A part, en els últims 10 anys aquest concepte s’ha vinculat en molts sectors, no només a l’empresarial que és d’on neix, sinó també en l’educatiu, en l’administració, en el lleure, entre altres. Em quedo, per fer el tema oficial i ben contrastat, amb la definició que trobem al portal de competències bàsiques de l’XTEC, tot i que em prenc com a deures poder fer una entrada al blog parlant a fons del tema de les competències. Així doncs les podem definir com:
Entenem per competència la capacitat de resoldre problemes reals, aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds en contextos diversos. Els continguts de les diferents àrees del currículum contribueixen a l’adquisició de les competències bàsiques. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
Malgrat el concepte ja existia de feia temps, no ha estat fins els últims 10 i 20 anys que les competències s’han introduït al currículum escolar català, i tanmateix encara falta molta feina sobretot en l’educació primària i secundària on costa aplicar-les en contexts reals. Molts han estat els esforços que s’han fet per part de la Generalitat i el Departament d’Educació/Ensenyament, els centres i els docents per transformar l’educació catalana en una educació que vetlla per l’assoliment de competències. En aquest cas, la Generalitat de Catalunya ha publicat varis documents explicant les competències bàsiques que s’han de treballar en els currículums de la primària i la secundària. Per si us entra la curiositat, podeu clicar en aquest enllaç per consultar-los. A part, també ha establert un qüestionari per poder saber si la unitat didàctica pensada forma en competències o no, molt pràctic tot plegat.
Però per què treballar per competències? La Generalitat ho té molt clar en el document d’Identificació i Desplegament de les Competències Bàsiques en el Currículum, 2013:
- Catalunya ha treballat en la determinació i l’avaluació de competències bàsiques des del 1999 i les va concretar en primera instància en la Conferència Nacional d’Educació (2003).
- Les avaluacions del PISA es fan en base a competències des del 2000.
No deixa de ser sorprenent com PISA ha revolucionat el sector de l’educació i com, avui en dia, té tant o més poder que la màxima autoritat educativa. Si ho diu PISA és que ha de ser així. Segons la meva humil opinió no podem basar el nostre sistema educatiu en uns estàndards externs globalitzats. Resulta molt tendenciós comparar els resultats d’unes proves amb una fiabilitat relativa i que s’apliquen a diferents contextos que tenen múltiples indicadors i que no tenen poc en comú (identitat, cultura, economia, tecnologia, territori, mercat…).
Què és PISA? Us deixo un video que ho defineix prou bé, el podeu trobar en castellà, tot i que l’àudio no és massa bo, per això he escollit l’anglès:
Si PISA és un examen global, doncs, com pot avaluar les competències que s’apliquen en cadascuna de les aules que hi ha al territori europeu? Si tornem a la definició de competències veurem que inclou 4 grans àrees: coneixements, habilitats, actituds i procediments. Com podem avaluar aquestes quatre àrees amb un test estandarditzat? PISA no avalua en competències, i menys mitjançant una prova escrita que et permet saber quins coneixements té aquell alumne en aquell moment (recordem que els exàmens no són una font fiable avaluadora de coneixements, no per aprovar un examen significa que hagis après o coneguis).
- Tots els països avançats dissenyen els seus currículums en base a competències.
Bé, espero que aquest argument hagi estat ubicat per engruixir o per poder arribar a un nombre parell de propostes perquè resulta un tant patètic haver de dir que com que els altres ho fan, jo també… A part, què significa “països avançats”? En quins termes? Econòmics? Hi ha alguna certesa que per formar part dels “països avançats” cal que l’educació es basi en competències? Suposo que deu sortir al carnet de “país avançat” número de soci xxxxx, deuen fer descompte en especulació i promoció del capitalisme.
No podem basar la nostra educació en comparatives dels nostres veïns! (ja és bo que ho digui ja que aquest treball es basa en això) En podem aprendre, cooperar, no repetir la feina dues vegades i potser comparar per millorar, però no copiar per què sí. Com ja he dit nombroses vegades anteriorment, el nostre context cultural, social, tecnològic, financer, educatiu, lingüístic, geogràfic, etc. no és el mateix que cap altre i per tant no es poden aplicar estàndards globals ja que les necessitats són més aviat locals. Si actualment ja hi ha desajustos amb l’aplicació de la LEC que es promou des de Barcelona i es vol aplicar arreu del territori català, imagineu com és d’abstracte una educació basada en estàndards europeus! Si justament cada estat és un món!
- El currículum oficial vigent les contempla, encara que no les té desenvolupades ni integrades en les àrees de coneixement.
Bé, això ja passa habitualment a casa nostra. Popularment es diu que Espanya va sempre entre 5 i 10 anys enrere que els veïns europeus, no és d’estranyar si estudiem una mica la nostra història com a país, amb una dictadura a les esquenes que va durar fins al 1978 i que va costar arrencar una democràcia que encara està creixent i formant-se. Concretant, amb el tema de les competències no es queden curts, doncs mentre aquí encara en diem competències bàsiques des de la OCDE parlen de competències clau (key competence) que més endavant desgranarem.
- Es fa necessari oferir a la nostra comunitat educativa una referència clara i única de les competències bàsiques que guiïn els aprenentatges escolars i les avaluacions internes i externes.
En aquest cas comparteixo la idea de crear una guia comuna que permeti orientar els educadors i educadores a l’hora d’aplicar qualsevol mesura. No deixa de ser la raó per la qual s’ha realitzat el document d’identificació i desplegament de les competències bàsiques a Catalunya, però no del per què s’han d’aplicar les competències.
- Ens calia una especificació coherent de les competències bàsiques pel final de la nostra educació primària i secundària obligatòria.
I quin anàlisi de necessitats s’ha fet per tal d’arribar a aquesta conclusió? Sé que queda agosarat exposar-ho, però, algú s’ha preguntat per què hem d’educar en base competències? Si ens plantegem d’on sorgeixen veurem que tenen una estreta relació amb l’empresa, llavors, volem mercantilitzar l’educació? Segons he pogut veure hi ha poca gent que avui en dia s’ho pregunti i hi han poques veus (almenys des d’un punt mediàtic) que són contràries a la implantació de l’educació en base les competències. Això sí, hi ha múltiples articles, videos, documents, assaigs, etc. promovent-les i donant-les per enteses en el marc educatiu actual. Entre tot, cal destacar els estudis que malgrat estar-hi a favor i defensar-ho des del capitalisme despòtic, en fan un anàlisi exhaustiu, un d’aquests és l’informe realitzat des de la Fundació Jaume Bofill, sota el títol: ” Educació, competències i mercat de treball. Els reptes de Catalunya a partir de l’estratègia de l’OCDE” de Queralt Capsada (coordinadora), Kathrin Hoeckel i Luis Ortiz.
“Les competències (o habilitats) es defineixen com el paquet de coneixements, qualitats i capacitats que es poden aprendre, construir i ampliar per mitjà de l’aprenentatge. Aquestes faciliten que els individus emprenguin una activitat o tasca amb èxit. El capital humà d’un país està format per la suma total de les competències disponibles per a l’economia en un moment donat.” Capsada, Hoeckel i Ortiz.
El motiu principal, independentment del què digui el document anterior, és poder assolir els objectius educatius que la Unió Europea ha establert en el marc de l’Estratègia Europa 2020 (ET-2020). Entre aquests objectius, també inclou que abans del 2020, el percentatge d’alumnes de 15 anys d’edat i amb un baix rendiment en competències bàsiques (o clau) en lectura, matemàtiques i ciències hauria de ser inferior al 15%. No deixa de ser l’assoliment dels estàndards europeus en educació per tal de poder millorar el resultat de les proves PISA, un estudi comparatiu de rendiment que promou un rànquing sobre la qualitat educativa entre països. Així doncs, pel què he pogut llegir i veure, les competències s’han implementat a Catalunya per:
- Assolir els objectius d’Europa 2020.
- Millorar els resultats de PISA.
- Oferir una relativa “qualitat educativa”.
- Millorar l’activitat docent.
M’hauria agradat descobrir que la implementació era per motius pedagògics en què realment es millorava la relació d’ensenyament/aprenentatge i que realment satisfà allò que propugna, que és un ensenyament basat en la quotidianitat i els problemes de la vida real.
A Catalunya les competències es presenten en àrees (matemàtica, lingüística, digital) que es poden associar a una o vàries assignatures depenent de si estan adreçades al currículum de primària o de secundària. Tal com es plantegen, les competències no són elements que només trobem en determinats contexts, sinó que es presenten de forma transversal al llarg de la formació. Un exemple correspondria a:
- “Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.”
Aquesta competència s’atribueix a la dimensió de la “Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana” en l’àmbit científicotecnològic que correspon a les assignatures de Biologia, Geologia, Física, Química i Tecnologia de l’Educació Secundària Obligatòria.
Seguint amb les competències que s’estableixen en l’educació secundària obligatòria, us enllaço els documents oficials de la Generalitat on es recullen totes les competències que els alumnes han d’assolir al finalitzar l’etapa d’E.S.O. Com que a Catalunya hi ha una certa autonomia de centres, són aquests els què decideixen en quin ordre fomenten el procés d’ensenyament i aprenentatge d’aquestes competències. Els documents són els següents:
- competencies_cientificotecnologic_secundaria
- competencies_digital_secundaria
- competencies_llengua_eso
- competencies_mates_eso
- ortografia
- Literatura_aula_web
Al BOE també hi surten reflectits les següents competències, a més a més de les anteriors:
- Aprender a aprender.
- Competencias sociales y cívicas.
- Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
- Conciencia y expresiones culturales.
Fixem-nos, per cada document, en què atribueix les competències:
- Competències cientificotecnològiques:
Segons el document: “Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre, aportant proves, algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.”
Per concretar més quines competències s’han definit per aquest àmbit, podeu visualitzar la següent imatge:
- Competències de l’àmbit digital:
No és estrany que el currículum hagi d’incloure competències de l’àmbit digital tenint en compte que vivim en el segle XXI, altrament l’era de la tecnologia. No només s’han imposat com una necessitat social, sinó també com un requeriment del mercat laboral que l’educació ha assumit com a responsable de transmetre. En aquest cas, el document es justifica de la següent manera: “En l’elaboració d’aquest document s’ha optat per definir quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent, següents: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració, i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital.” Igualment, i com es pot comprovar, no deixen de ser idees generals, que ja s’aplicaven en l’era analògica des d’una altra metodologia i que tan sols emmarquen la noció del què s’ha de saber de l’àmbit digital. De fet, la idea és que, i segons el document “l’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el seu desenvolupament. En les orientacions metodològiques s’exposen algunes pautes per al seu assoliment. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes a considerar en totes les competències digitals.”
Tal com he fet anteriorment, us deixo una imatge de les competències concretes que planteja el Departament d’Ensenyament:
- Competències de l’àmbit lingüístic
En el camp lingüístic, parlem de tots aquells elements que conformen la llengua catalana i a més a més, la llengua castellana. Seria injust contemplar que aquestes competències només s’adquireixen en les hores assignades on es treballa específicament la llengua, sinó que en qualsevol moment que es parla, es llegeix, s’escriu o es pensa, també es treballen i s’assoleixen. És per aquest motiu que aquestes competències, potser amb més èmfasi que les altres, tenen un caràcter molt ampli, molt general, ja que són intrínseques en el fet d’usar el llenguatge. El document, doncs, recull totes les dimensions lingüístiques possibles: la dimensió comunicativa (comprensió lectora, expressió escrita, comunicació oral), la dimensió literària i també la dimensió actitudinal. Evidentment, cada dimensió té elements comuns entre una i altra, és a dir, relacions entre les competències d’una mateixa dimensió o de totes dues. No podem entendre l’expressió escrita sense la comunicació oral i viceversa, trobarem doncs, moltes connexions entre sí.
A continuació us deixo l’esquema del document per poder veure les competències específiques de l’àmbit:
-
- Dimensió literària i comunicativa
Dins de les competències de l’àmbit lingüístic, el Departament ha dissenyat un document específic de la dimensió literària i comunicativa que defineixen així: “El document presenta propostes didàctiques pensades per extreure’n els elements més genuïns dels textos. L’ordre que se segueix s’inicia amb la lectura i amb la comprensió del text, basada en el context de cada autor i obra. Tot el que els estudiants aprenguin a partir de cada fragment literari ha de propiciar que escriguin millor que abans. El procés disposarà de tots els mitjans: els tradicionals i els actuals. En cada tema, s’obre al professorat l’adequació de les activitats proposades del document a les característiques del seu alumnat i centre, per tal que les ampliï, les canviï o les redueixi. També s’adjunten orientacions per a l’avaluació relacionades amb cada un dels aprenentatges.” En aquesta dimensió no només ha publicat el document amb el títol “La Literatura a l’Aula”, sinó que també ha publicat un altre amb el títol “Orientacions pràctiques per a la millora de l’ortografia” que incideix amb les competències núm. 2, 5, 6, 7, 11 i 12 que podem veure a la Imatge 4.
Per poder entendre totes i cadascuna de les competències dissenyades, us adjunto la següent imatge extreta del mateix document on, esquemàticament, es pot visualitzar com s’han distribuït les competències:
- Competències matemàtiques:
´Corresponen a una sèrie de competències molt valorades per les famílies, i que sembla que si no es treballen fort, l’escola perd la raó d’existir. El document, ho explica molt clar: “La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, abasta una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i for- ma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i pro- va, connexions i comunicació i representació.
Per fer-nos una idea de quines competències estem parlant, us deixo l’esquema del mateix document:
Malgrat que seria adequat fer un anàlisi exhaustiu de les competències definides en el currículum d’educació secundària obligatòria, encara no puc desempallegar-me de l’etern debat de si realment hem d’educar en competències o en continguts. És evident que tots dos procediments comportaran avantatges i inconvenients, tindran punts forts i punts febles, i costa decidir quin seria el procediment més adequat per una educació catalana, laica i de qualitat. Per una banda, amb les competències s’han pogut introduir els “procediments” i també les “actituds”, mentre que els continguts remeten als sabers, coneixements, la saviesa de qui sap, de qui vol saber i descobrir. Trobo que en un món de competències, sí, tothom serà capaç d’aplicar i gestionar bona part del què se li demanarà, però, més enllà d’això, qui serà capaç de raonar? de justificar, de llegir entre línies? Hi haurà virtuosos de la llengua i la paraula? Tindrem suficients humanistes per poder recórrer algun dia, quan els mercats ens hagin cruspit tot el què tinguem de cos i ens quedi només un bri d’ànima? Com tractarem l’empatia, el compromís, el respecte, la tolerància i la solidaritat?
Podem viure en un món competencial, però podem viure en un món deshumanitzat?
Seguint amb el punt de les competències, hem parlat de què són, quines hi ha i quan es contemplen, i lligant-ho amb el discurs anterior, també és cabdal saber quin efecte causen en la nostra societat? Per poder respondre aquesta pregunta és necessari saber quin resultat ofereixen les competències, i per tant parlem de com les avaluem.
Per poder determinar si hi ha hagut aquest assoliment de competències, actualment es realitzen unes proves escrites a tot l’estat en diferents etapes. Crec recordar que quan feia 4t d’ESO vaig realitzar aquests exàmens a l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar, i recordo uns exàmens surrealistes, que no tenien cap mena de concordança amb el què havíem estat estudiant i que ens feien preguntes que ens realitzàvem durant l’educació primària. Aquestes proves els anomenem avaluacions externes ja que són promogudes des del Departament i no pas des del propi centre. D’avaluacions hi ha dos tipus, les de caràcter mostral (com ara PISA o avaluacions diagnòstiques) i les que s’han dut a terme en alumnes de 6è curs d’educació primària i 4t curs d’educació secundària obligatòria i tenen la finalitat de determinar el grau d’assoliment de l’alumnat pel què fa les competències bàsiques.
Tornem sempre a l’etern debat de si les proves escrites són els instruments vàlids per avaluar l’aprenentatge assolit ja sigui de continguts com de competències. A més a més, en el cas de les competències ja és un interrogant més gros, perquè si entenem que són actituds, coneixements, procediments i habilitats o fets, significa que cal abordar-les des d’aquestes 4 perspectives i una prova escrita rarament pot cobrir-les totes. Si ens fixem com planteja l’avaluació la Generalitat, veurem que hi han definit tres nivells d’assoliment consecutius: satisfactori (nivell 1), notable (nivell 2) i excel·lent (nivell 3), que van des de l’assoliment fins a l’excel·lència en la competència, tenint en compte que cada nivell porta implícit l’assoliment de l’anterior.
Per cada àmbit, s’estableix la relació del què significa cada nivell, per veure un exemple, prenem el document de l’àmbit cientificotecnològic: “Els criteris per fer la gradació són la completesa i pertinença de les respostes i la creativitat que mostra l’alumne. Si bé en els tres nivells l’alumne ha de mostrar l’assoliment dels requisits de la competència, en el nivell 2 es mostra més capacitat de relacionar fets i/o coneixements teòrics, pràctics i contextuals de la matèria, i en el nivell 3 es pot anar més enllà, emetent judicis i fent propostes que mostrin capacitat de relacionar diverses matèries i coneixements adquirits en àmbits diversos, fins i tot més enllà dels purament escolars. Els tres nivells positius d’adquisició s’exemplifiquen en els indicadors d’avaluació i en els exemples d’activitats d’avaluació final que es troben en cadascuna de les competències.”
A més a més, en cada competència també hi ha una proposta de com es pot avaluar i una rúbrica per poder assenyalar quin grau d’assoliment s’ha adquirit (quin nivell) de cadascuna. Us deixo en un exemple concret a continuació: 
- Imatge 6. Orientació en l’Avaluació de competències de l’àmbit cientificotecnològic. Generalitat de Catalunya
En sí, una avaluació mitjançant una rúbrica amb indicadors definits és un instrument favorable per conèixer l’assoliment de continguts, ara bé, no es pot abusar d’aquest instrument per cadascun dels àmbits que s’han d’avaluar en les competències (procediments, actituds, fets o habilitats i coneixements) ja que no s’adequa per a tots. Sovint, les avaluacions no han estat del tot adequades (si és la paraula) i han perjudicat més als estudiants que no pas aportar aprenentatge o millora. Vist així, té algun sentit l’avaluació?
Avaluar no ha de ser un impediment, sinó un element més del procés d’ensenyament i aprenentatge i per tant els estudiants s’han d’enriquir tant amb la metodologia com amb els continguts, i per suposat, amb l’avaluació. És per aquest motiu que no s’entén com, en els moments que ens trobem educativament parlant, encara s’apliquin mesures més aviat repressores que no pas afavoridores. Una de les mesures que causa més debat és el fet de repetir curs. Aquesta mesura, des del meu punt de vista i segons la meva experiència, és molt desafavorida ja que en nombroses ocasions ha perjudicat la funció social de la persona i això ha afectat significativament el rendiment escolar. Els criteris per repetir de curs, segons el BOE, són aquests:
“Las decisiones sobre la promoción del alumnado de un curso a otro, dentro de la etapa, serán adoptadas de forma colegiada por el conjunto de profesores del alumno o alumna respectivo, atendiendo al logro de los objetivos de la etapa y al grado de adquisición de las competencias correspondientes. La repetición se considerará una medida de carácter excepcional y se tomará tras haber agotado las medidas ordinarias de refuerzo y apoyo para solventar las dificultades de aprendizaje del alumno o alumna. Los alumnos y alumnas promocionarán de curso cuando hayan superado todas las materias cursadas o tengan evaluación negativa en dos materias como máximo, y repetirán curso cuando tengan evaluación negativa en tres o más materias, o en dos materias que sean Lengua Castellana y Literatura y Matemáticas de forma simultánea.
De forma excepcional, podrá autorizarse la promoción de un alumno o alumna con evaluación negativa en tres materias cuando se den conjuntamente las siguientes condiciones:
a) que dos de las materias con evaluación negativa no sean simultáneamente Lengua Castellana y Literatura, y Matemáticas,
b) que el equipo docente considere que la naturaleza de las materias con evaluación negativa no impide al alumno o alumna seguir con éxito el curso siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperación y que la promoción beneficiará su evolución académica,
c) y que se apliquen al alumno o alumna las medidas de atención educativa propuestas en el consejo orientador al que se refiere el apartado 7 de este artículo.
Podrá también autorizarse de forma excepcional la promoción de un alumno o alumna con evaluación negativa en dos materias que sean Lengua Castellana y Literatura y Matemáticas de forma simultánea cuando el equipo docente considere que el alumno o alumna puede seguir con éxito el curso siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperación y que la promoción beneficiará su evolución académica, y siempre que se apliquen al alumno o alumna las medidas de atención educativa propuestas en el consejo orientador al que se refiere el apartado 7 de este artículo.
Així doncs, el pes majoritari de la decisió per repetir curs és de l’equip docent, fet que aporta punts forts i punts febles, avantatges i inconvenients, com ara una possible decisió subjectiva (tot i que no és freqüent, ja que les sessions d’avaluació estan compostes per tots i cadascun dels professors corresponents a l’alumne i són moltes opinions al respecte), decisions precoces, un major coneixement del desenvolupament de l’alumne (i per tant també es pot saber si el rendiment ha estat satisfactori o no), entre d’altres.
Si més no, la concepció de la repetició de curs no ha de ser una decisió que s’hagi de prendre a la lleugera i més en el context actual on el sistema educatiu intenta impulsar una transmissió de competències a l’alumnat per una educació del segle XXI amb una avaluació de coneixements del segle XIX. És clar, que queda molta feina per a fer.
Com sempre us adreço les preguntes que han motivat les reflexions d’avui:
1. Quines competències bàsiques s’han d’assolir al final de l’educació obligatòria? Com s’haurien d’anomenar?
2. Com s’organitzen les competències bàsiques al llarg del currículum? Es concreta en àrees, assignatures, etc.?
3. Com s’avaluen les competències bàsiques? Hi han d’haver proves externes?
4. Quins criteris s’estableixen per a la repetició de curs?
A pas de cargol 
One Pingback