Transicions acadèmiques i laborals. Entre dos murs.

Avui 10 de desembre dia per celebrar! Últim dia de docència, i malauradament la Mercedes no ha pogut venir. Però ens ha convidat a la Pilar Figuera una companya seva que ens parlarà d’una de les recerques que tenen entre mans.
La Pilar engega i ens parla de les transicions acadèmiques no només de la Primària a la Secundària, o de la Secundària al Batxillerat o als Cicles Formatius, o dels Cicles i Batxillerat a la Universitat, sinó també  de la Universitat a la feina, al món laboral. Ens comenta que tractarà els factors que influeixen en poder ser escollit en una feina de qualitat. La seva recerca doncs, és en la orientació i la tutoria enfocades en com transiten les persones.

Segons ella, va costar molt la transformació del professorat d’EGB quan es va canviar la llei i es va reformular el sistema a l’actual ESO. Les persones ens costa acceptar els canvis, i aquest canviava el paradigma del professor a un facilitador de l’aprenentatge. De fet, això mateix va passar a la Universitat, que també es va reformar i enlloc de cursar llicenciatures ara cursem graus. Bàsicament el canvi històric es pot resumir en:

1. Sistema elitista

2. Sistema d’obertura i democratització (anys 60)

3. Procés de massificació (anys 70-80)

4. Sistema global/ modernitzat (segle XXI) que pretén harmonitzar dos principis: la diversitat i l’excel·lència.

Quins són, doncs, els reptes del sistema universitari? Segons la Pilar, 4:

1. Equitat participativa

2. Empleabilitat

3. Desenvolupament integral

4. Qualitat.

Parlant de l’equitat participativa tenim en compte que l’educació en general la considera, però no tots els partits polítics. És un principi bàsic fomentat per la Unió Europea, però cada país és sobirà de prendre les seves pròpies decisions. L’Educació Superior és una condició per un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. S’ha d’obrir les portes a la formació per a tota la ciutadania. És un tema, que al parlar de les funcions de la universitat, ja hem tractat.

Les beques, les ajudes i els programes són la representació del conjunt de la societat, és un pas més cap un sistema equitatiu, però també cal tenir en compte l’equitat en el progrés i el resultat de la diversitat que comporta dificultats en l’aula. El docent ha de buscar i gestionar la promoció dels seus alumnes i ara per ara això és molt complicat amb un abandonament del 30% (segons SPA). Fa falta, doncs, el compromís d’una societat educada per part de docents, institucions, orientadors…

Canviant el punt de vista, en el desenvolupament integral cal tenir en compte el canvi del context sociolaboral. Existeix una competitivitat ferotge que ha anul·lat el gust del saber. No tot són punts negatius, la competitivitat ajuda a promoure la innovació que pot aportar a nous perfils professionals (abans al banc, els caixers o caixeres eren comptables, actualment són més aviat uns comercials), també aporta a una formació al llarg de tota la vida ja sigui per posar al dia els teus coneixements o per ampliar-los i especialitzar-te i també aporta l’ampliació del mercat formatiu, que genera alts costos, enganyifes formatives i competitivitat universitària.

Cal pensar en el nou escenari sociolaboral del segle XXI. És una nova etapa vital amb unes noves transicions socials i laborals. Serà necessari, potser, replantejar el primer curs universitari amb estudiants que tinguin clar que és el lloc on volen estar, amb polítiques que promoguin l’anàlisi social i educatiu per evitar o preveure l’abandonament escolar, i perquè és el més complex dels quatre o dels que siguin.
S’haurà d’incrementar el feedback entre el professor i l’alumne, ensenyar la gestió del temps i l’autocontrol (anar a classe, organitzar-se i estudiar, establir prioritats, tenir uns bons companys d’estudi – molts casos d’abandonament són per la falta d’inclusió a l’aula -), cuidar la dimensió personal que sovint és fràgil i solitària, afavorir el clima a l’aula, augmentar les expectatives d’autoeficàcia (Bandura: qui sóc jo en funció del grup?) i augmentar l’acompanyament per evitar la frustració .

Les transicions són experiències úniques, però els reptes són semblants.