Qui sóc? On vaig? Què faig? Jo, estudiant.

Un dels temes que ens va quedar al tinter, i que ara no recordo quin dia en vam parlar va ser del Pla d’Acció Tutorial. La universitat és un pas educatiu molt important a la vida d’una persona i a les universitats catalanes el vivim sols. Els moments que més he necessitat un acompanyament en la meva etapa formativa són els següents, i els he resolt així:

  • En l’INICI DELS ESTUDIS
    • SAE: Si em preguntes com vaig fer cap al SAE no t’ho sabria dir. Però un bon dia m’hi vaig plantar, allà, a la zona universitària i hi vaig preguntar com podria accedir a Pedagogia, quina nota de tall tenia, i on m’havia de matricular. Temes que havia parlat al Saló de l’Ensenyament però que al haver passat tants anys i amb el canvi de la Sele (ara és sobre 14 i jo m’havia examinat sobre 10) havien canviat força i anava ben perduda.
    • WEB: Em vaig estar mirant el Pla d’Estudis per saber quines assignatures havia d’escollir i si aquestes tractaven els temes que a mi m’interessaven.
    • Mireia, Laura i Mabel: Al llarg de la vida et trobes persones amb les qui comparteixes 10 minuts, un any o tota una vida. La Mireia, la Laura i la Mabel són tres noies que ja havien fet pedagogia com a primera carrera i les tres exercien. Cadascuna ho havia cursat a una Universitat diferent, a la UdG, a la UAB i a la UB. Vaig xerrar amb cadascuna sobre la seva trajectòria a la universitat, com els hi havia anat i què em recomanaven. Finalment vaig triar la UB en primera opció, la UAB en segona opció i la UdG en tercera opció.
  • DURANT ELS ESTUDIS
    • Professors: Els docents que més m’han aconsellat han estat aquells que m’han obert la porta del despatx a qualsevol hora i m’han escoltat, les queixes, les alegries, els dubtes, els sentiments de superioritat i d’inferioritat, les angoixes i les frustracions…
  • AL FINAL DELS ESTUDIS
    • Alumnes: Encarem el quart curs i només tenim dubtes i preguntes. Quan ens trobem alumnes de quart de l’any passat, els de la promoció anterior a nosaltres i que hem coincidit en alguna assignatura, l’avassallem a preguntes sobre com està el mercat, les pràctiques, si ha trobat feina… coses així.

Què veiem que falta? UN TUTOR!. La figura d’un tutor és cabdal durant els estudis i també al final. Algú que et faci un seguiment de la teva trajectòria acadèmica, que t’escolti quan ningú no ho faci, que et sàpiga dir on és la biblioteca i el lavabo net de la universitat, que et digui a quines portes cal trucar i que t’orienti quan vas perdut. Però no només falta a la Universitat, sinó també al Batxillerat, a la ESO i a qualsevol tipus de formació. És inaudit que a la facultat de Pedagogia a ningú se li hagi ocorregut que l’acció tutorial és un element cabdal per la formació dels estudiants…

Ens reconforta saber que hi ha llocs que entre els estudiants hi ha una forta cooperació, es diu que existeix com una assignació en la qual un estudiant nou rep un pare i una mare (o un germà gran) que l’acompanyaran en el seu transcurs universitari. Jo no he trobat res per la xarxa que confirmés el rumor, serà cert o una altra utopia educativa?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: