Punt i apart.

I finalment he acabat l’assignatura, i avui 21 de gener de 2015 amb els torrons coll avall, els treballs pendents d’entregar, els dies més freds i el cansament acumulat faig una valoració del què ha estat la meva trajectòria de pas de cargol per l’assignatura:

Em puc queixar. Malgrat que les expectatives eren unes altres, he posat el màxim interès. He descobert que l’educació superior em fascina, sí, a mi m’agradaria ser docent universitària, però veig que les oportunitats de futur són molt magres i que és una carrera de fons sense èxit assegurat.

Gràcies, Mercedes per ensenyar-nos les portes de la universitat, els passadissos secrets i les escales amagades. T’he fet una mica de publicitat al llarg del blog, espero que algú en faci una ullada i contacti amb tu per demanar-te la opinió d’aquest sistema universitari pervertit que tenim (a veure si els pedagogs ens fem sentir la veu, que últimament tothom parla de l’educació i la universitat i pocs tenen a veure amb educació i universitat).

Sé que no he estat la millor estudiant del món, que m’ha mancat fer alguna feineta que ja he plasmat al diari i que algun contratemps m’ha impedit assistir a totes les classes que hem pogut fer. Igualment, l’assignatura m’ha servit molt per entendre com funciona la Universitat de Barcelona i ara, amb el gos nerviós, jo amb el cul quadrat i els dibuixos de la tele acabats, faig un punt i apart pel meu pas de cargol…. no sé quin serà el següent, en tot cas… ja us el relataré.

🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: