Els dies es fan llargs i cada cop és fosc més d’hora. Es nota molt que l’hivern ja s’acosta, la regularitat dels alumnes envers les classes ja coixeja i tothom ja ensuma les vacances, o almenys només hi pensa. Som 5 de novembre i mantenint el tema de la qualitat i l’avaluació l’enfoquem amb el professorat.
Per introduir el tema, no us podeu perdre aquest audiovisual de la Universidad de la Laguna:
L’audiovisual tracta de l’acció docent i també de l’avaluació del mateix docent. Aquesta avaluació, a partir d’un instrument que han elaborat ells, és molt objectiu, partint de dades quantitatives. Malgrat que la ponent ho esmenta, el meu parè és que l’avaluació, tot i que pot ser un procediment força objectiu, té un component subjectiu important i que prové d’un agent molt concret: l’alumne.
Hi ha moltes estratègies per conèixer la qualitat docent d’un professor, a l‘anterior entrada en parlava. Entre molts instruments, hi ha les enquestes d’avaluació de l’alumnat envers el professor. Aquestes enquestes, que es fan en línia, és a dir, per Internet, són un seguit de preguntes que es fan en relació a l’assignatura i en relació al docent.
Parlant-ne a l’aula, hem sabut que abans aquestes enquestes es contestaven per una àmplia majoria per l’alumnat, es donaven a l’aula i en format paper. En canvi ara, simplement es trameten en línia, i la participació és escassa, malgrat la publicitat i l’informació que s’ofereix.
El que rep el docent, en canvi, és una part completament diferent. Per sort, les enquestes són anònimes i la informació que s’envia rep un filtre acurat. Com que no he pogut estar gaire temps a l’aula, no he pogut veure què és el què li arriba al professorat, en concret, sobre les enquestes en línia. Quelcom que he de preguntar a la Mercedes per la propera sessió.
Més enllà de les enquestes, l’avaluació de la qualitat de l’ensenyament té molts altres indicadors. L’alumnat, com hem vist, és una ínfima part de l’engranatge. A continuació podeu veure una imatge del ppt que ens va passar la professora a l’aula i que és un esquema sobre el què estàvem parlant:
Es veu clar com tant l’acció docent, com la valoració de l’alumnat, només són una petita part que juntament amb l’acció de la direcció i la institució global són els elements directes de l’avaluació de la qualitat. En aquest cas, els indirectes poden ser les condicions del mercat, la demanda d’ensenyament, les polítiques educatives, etc.
Masses indicadors per un resultat que sovint, no és tangible. Us deixo amb aquesta entrevista a Guy Haug a veure què en penseu! (ho podeu fer deixant els vostres comentaris a sota)
A pas de cargol 
Deixa un comentari