La universitat

Avui és 15 d’octubre de 2014. Potser sembla estrany que hagi tardat tant a publicar aquesta entrada, però la setmana anterior hi va haver vaga d’estudiants i es van parar les classes. Sembla ser que la democràcia en aquest país s’ha de demanar a crits. I recorrent aquest tema, la sessió d’avui crec que ha estat molt encertada pel què fa la universitat, ja que hem tractat les funcions de la universitat.

Arrel de la recerca feta a casa sobre la teva opinió de quines podien ser les funcions de la universitat, el debat s’ha centrat en les següents, que potser podríem dir que són les més rellevants:

• Formativa: La Universitat té la funció d’educar a totes les edats i al llarg de la vida. No només és una formació per a estudiants, sinó que també ho és per la societat. És un magnífic lloc per formar-se i preparar-se per a un futur professional i per això produeix coneixements, és a dir, investiga i recerca.
  Malgrat el què s’ha esmentat, la Universitat no té massa sensibilitat pel què la les diferents tipus d’intel·ligències ni dels enfocaments d’aprenenatge, al capdavall ajuda a ser una mica autodidacta, aprens perquè vols.

Social: La Universitat també és un agent actiu, és a dir, té una funció democratitzadora en l’educació. Això significa que cohesiona socialment i permet que persones provinents de diferents àmbits socioeconòmics puguin tenir la mateixa titulació i partir d’una base acadèmica equidistant.
Per aprofundir-hi, no us podeu perdre aquest audiovisual de la UBTv sobre la funció social de la universitat pública.
http://www.ub.edu/ubtv/node/52830

Ara bé, en els últims anys amb l’apujada dels preus de la matrícula i la manca d’ajudes i beques per costejar-se els estudis, és natural que el debat es centri sobre aquesta funció. Ens qüestionem si la universitat només està adreçada a elits, com fa 30-50 anys i des dels seus inicis. No és justificable, però s’entén que al no ser una formació obligatòria com l’E.S.O, no hi ha preocupació política ni de la comunitat educativa. Si algú no vol anar a la Universitat, els mossos d’esquadra no et detenen a la porta de casa teva, ni truquen a serveis socials… és el teu problema, és la teva vida.
Però en canvi, entenem que les condicions laborals sense una titulació universitària poden arribar a ser infrahumanes. La formació que es rep a la Universitat no només serveix per poder accedir al món laboral en categories mitjanes-altes, sinó que també et nodreix com a persona: et permet aprendre a ser crític, a saber prendre les millors decisions, a treballar en equip, a ser conscients de l’entorn, a treballar transversalment, a comprendre i respectar la diversitat, … entre altres. Entenem doncs, que vivim un paradigma econòmic el qual no hi ha sortida;

Per poder accedir al món universitari cal pagar una matrícula d’un cost realment elevat. Per poder aconseguir aquests diners cal treballar, però sense una titulació universitària, la remuneració de les feines que pots accedir pot ser força baixa, per tant costa molt poder accedir a la universitat. Alhora, sense universitaris que ocupin aquests llocs de treball el desenvolupament econòmic i tecnològic del país davalla i això produeix un empobriment considerable.

• Informativa: Una mica com la funció formativa, la Universitat també informa, ja sigui a través dels serveis que ofereix, com a través dels resultats de la recerca o com a institució que és. La Universitat també es posiciona envers els fets que l’envolten i té una representació social dins de la societat de la informació. No  és d’estranyar que hi hagi periodistes encarregats només en les qüestions universitàries o amb el contacte amb les universitats del país. La opinió de la Universitat és cabdal en els afers quotidians, des de la pujada de la llum, als terratrèmols del cas castor, a la sortida de la crisi, fins als pressupostos presentats per la Generalitat. Aquesta funció ve forçada pel context que vivim actualment. L’EEES + la crisi econòmica + el rendir comptes dels ingressos públics que es fan a la universitat ha promogut que es plantegin una sèrie de serveis a la societat, entre ells, penjar les tesis universitàries en xarxa per tal que qualsevol ciutadà i ciutadana hi puguin accedir.

Com a conclusió podríem dir que el producte de la interacció de la Universitat és el resultat de moltes funcions, el quid de la qüestió no és saber quines són les funcions de la universitat, sinó

quines funcions VOLEM (la societat) que tingui?

vs.

quines funcions VOLEN (polítics) que tingui?

 Ja s’ha perdut el plaer d’aprendre, el saber, per ser culte, la societat del coneixement ja s’ha pervertit envers el capitalisme i això ha repercutit en la educació. Com a estudiant tens una pressió social perquè t’has de treure una carrera per poder treballar, ja que la feina exigeix la màxima qualificació possible. Alhora això fa que hi hagi molta gent que accedeix a la universitat sense tenir clar el què vol fer, ni el per què ho vol fer, no hi ha cap filtre de selecció i persones que no tenen actituds ni aptituds opten per titulacions que poden arribar a ser influents (com per exemple l’educació i/o l’economia), i alhora la universitat no està preparada per atendre a la diversitat.

La pregunta que ens emportem a casa després d’aquesta sessió és: Entrem joves a la universitat?