Amb el curs començat, i amb data 1 d’octubre de 2014, seguim amb les preguntes bomba que revolucionen l’aula. Aquest cop tot ronda sobre el funcionament universitari i com no, amb el Pla Bologna i l’Espai Europeu d’Educació Superior. Ens deixem portar per les queixes sobre el funcionament que nosaltres veiem a la universitat, i remarquem els típics i tòpics:
– Professors desmotivats, alumnes que no corresponen a les demandes exigides.
– Metodologies pedagògiques dubtoses o tradicionals que avorreixen als alumnes o fins i tot els desmotiven i els desinteressen.
– Assignatures que s’encavalquen i que tenen propostes d’activitats repetides o no gaire pertinents amb el contingut.
– Preu desmesurat per la qualitat que ens trobem tant a nivell d’infraestructures i material, com a nivell de qualitat dels docents.
I més queixes, que són constants al llarg de la carrera i que acostumen a sorgir a la mínim oportunitat. El debat, per això, va tenir una revolada prou interessant quan es va mencionar no només els drets dels alumnes, sinó també els seus deures. I no només això, sinó que també es van esmentar els problemes que tenien el professorat per mantenir els seus llocs de treball, i les condicions òptimes per aquest. Una universitat pública i de qualitat no es pot permetre perdre els docents universitaris novells, així com els nous talents per manca de pressupost o places no organitzades. El fet, és que les condicions de contractació del professorat no són ni transparents, ni coherents, ni les adequades al context en què ens trobem avui en dia.
A pas de cargol 
Deixa un comentari